dimecres, 28 de maig del 2014

Primera aclimatació a 4.100 metres, Nepal


Després de passar força mala nit per culpa del fred hem arrencat la primera de les dues excursions d’aclimatació des de Manang. Hem començat per visitar el Praken Gompa (gompa és temple en nepalès). La sortida és curta, d’unes dues hores aproximadament, però la pujada és intensa ja que el punt màxim d’altitud que s’assoleix és a uns 4.100 metres (gairebé sis-cents metres per sobre del camp base).







Avui ens hem alliberat de les motxilles grans, només portem les petites per l’aigua (entre dos i tres litres per cap) i una mica de menjar.


Les vistes des del temple són fantàstiques. Reconeixem l’Annapurna IV, l’Annapurna III i el Gangapurna, entre d’altres cims espectaculars. Desafortunadament ens trobem el Praken Gompa tancat, però l’indret és tranquil i s’hi respira molta pau així que ens assentem una estona a contemplar la panoràmica.



Quan decidim recular camí avall ens trobem un grup de voltors menjant, l’Adrià i el Marc encuriosits i fascinats volen apropar-s’hi; no es veu cada dia una escena com aquesta. Sigil·losament avancem cap a ells fins que aconseguim posicionar-nos a uns quinze o vint metres d’on es troben, sense espantar-los. Des d’aquesta proximitat podem veure com devoren literalment la presa, que es tracta d’una cabra.




Deixem els voltors i seguim caminant direcció un altre temple que es troba en el poble de Bhraka tot i que també el trobem tancat així que desfem el camí cap a Manang per dinar. Després de pimplar-nos un bon plat de pasta avui decidim tirar la casa per la finestra i fer unes postres cada un! Està farcit de forns de pa i no caure en la temptació és pràcticament impossible. Se’ns en van els ulls cada vegada que passem pel costat d’un dels aparadors. L’Adri s’anima amb un croissant de xocolata, el Marc i jo un pastís de poma, està tot increïblement bo. Que bé que es posen els carbohidrats quan es fa exercici!

A les tres de la tarda anem a una xerrada gratuïta que es fa a diari a l’entrada del poble. És sobre el mal d’alçada, així que ens expliquen quins són els símptomes, quines malalties se’n deriven, què fer en cas que apareguin i com dur a terme l’ascensió de forma responsable i cautelosa. És molt interessant i crec que tothom que s’engresqui a fer aquesta travessa hauria d’assistir-hi. És vital venir ja prèviament informat i no presentar-se a 3.500 metres d’alçada sense uns coneixements bàsics, però la xerrada, organitzada per experts en muntanya voluntaris, pot aclarir alguns aspectes.


A l’acabar ens diuen que tenim l’oportunitat de fer-nos una prova per saber quina és la nostra freqüència cardíaca i el percentatge d’oxigen a la sang (pels més aprensius advertir que no et claven ni una sola agulla). Per 100 NPR (0’70€) val la pena fer-se-la. El resultat no és garantia de no tenir problemes més endavant però si més no és un primer indicador de com s’està adaptant al cos; 3.500 metres ja comença a ser una alçada considerable. Per fer-vos una idea, el simple fet de pujar unes escales suposa un esforç molt més gran del que és habitual i és que l’oxigen que hi ha a l’aire, en comparació amb el que hi ha a nivell del mar, és d’un 60% (al Thorung La Pass, a 5.416 metres, on ens dirigim,  el percentatge es situa entorn el 50%). De la prova en sortim molt satisfets, tots tres hem donat molt bons resultats, i això ens proporciona una injecció de motivació extra.




Després de la xerrada hem anat a passejar per el nucli local de Manang, ja que el poble està dividit en dues parts; la primera està orientada al turisme: s’hi concentren majoritàriament els allotjaments, els restaurants i les botigues (és un bon lloc on completar els avituallaments que facin falta abans de seguir el camí cap a la collada). L’altra part és l’estrictament local, on es troben les cases dels habitants nepalesos; és la zona més autèntica i bonica. Recorrent els carrerons del nucli hem descobert un descampat on hi havia un munt de nepalesos reunits. Hi havia organitzada una competició de tir amb arc (Eli, ja veuràs quins arcs i quines fletxes ;)! Ens hem fet uns farts de fotografia l’escena, tot i que els únics que competien eren homes; les dones i els nens s’ho miraven des d’un segon pla. Els nepalesos portaven una “juerga” a sobre que tela! Cridaven, cantaven, ballaven i... bevien, és clar!








Quan s’ha post el sol la temperatura ha caigut en picat així que ens hem retirat cap al nostre refugi a sopar. El Marc s’ha demanat un arròs fregit, l’Adrià uns momos vegetals al vapor (un dels plats nacionals) i jo una sopa de verdures i bolets. A la tarda ens hem firat un tros de formatge de yak amb el que hem acompanyat el sopar. Boníssim tot!

Aquests farcells són els momos, un plat típic nepalès. Es poden menjar al fregits o al vapor i el farcit sol ser de vegetals o de carn. Normalment, van acompanyats d'algun tipus de salsa que sol ser picant.  És un dels nostres plats locals preferits.
Acabem la jornada dins els nostres sacs de dormir, avui una mica més abrigats que la nit anterior desitjant no passar fred! Bona nit! Subha ratri!



Resum de la jornada: excursió des de Manang (3.540 m) al Praken Gompa (4.100 m) i voltants. Hem recorregut uns 7 quilòmetres durant unes 3 hores i mitja. En total hem ascendit 560 metres que hem desfet per dormir al mateix punt de sortida.


_________________________________________________________________________________
Informació pràctica








Introdueix el teu correu electrònic per rebre les novetats del viatge:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada